EL QUE ELLA EM VA ENSENYAR

Aquesta és la història d'un nen petit, en Gaël. És trempat, sensible i sobretot, curiós. És dels més alts de la classe, però són els seus ulls el que més destaquen d'ell: són ulls color mel engrandits per unes enormes ulleres negres. Té una cabellera castanya que mai porta pentinada, però sempre va impol·lut.

És llest, ell ho té molt clar, però també és força mandrós. A vegades els professors perden la paciència, perquè voldrien veure més resultats dels que té. Cau bé a tothom, és simpàtic i generós. La major part dels nens de la seva classe juguen a futbol, i com a ell no li agrada aquest esport, té un altre grup d'amics. El grup és petit, però el que més li importa a ell és la sinceritat i veracitat en l'amistat.

En Joan és el seu millor amic. Li encanten els animals i els videojocs. Té un gos que es diu Alpha i una gateta blanca: la lluna. Es coneixen des de petits. Jugaven sempre al jardí de casa d'en Joan, on van conèixer la Sofia. La seva família es mudà a la casa del costat, i la seva amistat fou inevitable. La Sofia odia passar temps a casa i sempre es refugia en el seu instrument: un violí que cuida com si fos l'única cosa de valor de l'univers.

Els seus pares tenen una empresa de viatges. Hi treballen de dilluns a dissabte. Entre setmana no hi ha problemes, però el dissabte el passa sempre a casa dels seus avis. En Gaël els adora. Carl i Ellie, ell d'origen cordovès i ella Gironina. Ells dos es conegueren per casualitat, i la seva relació quedà marcada per l'amor, l'aventura, la creativitat, i sobretot, la il·lusió. Es consideren afortunats i viuen la vida gaudint dels petits detalls i plaers que aquesta els pot oferir.

La història d'en Gaël queda marcada pels seus avis, en especial de l'Ellie, que li explica tot de la millor forma que un nen pot entendre el món: a través dels contes.